Valenciclopèdia:Beceroles
De Valenciclopèdia
 |
Atenció atenció! Est' artícul està escrit en ortografia roscana |
«Hi ha qui parla com si escriguera;
jo ho escric com si parlara...»
-Toni de l'Hostal, escrittor-parlãor
La Valenciclopèdia gasta un conjunt de beceroles conegudes com a «ortografia roscana»: bàsicament, un grapãet d'acentos raros i un parell de lletres exòtiques que servîxen, més que res, pâ representar 'ixa manera de parlar tan «dolça» que tenim ês valencians...
Contingut |
[edita] Bocalisme
No, no mos ham enganyat: se diu «bocalisme» perqu'ho fem amb la boca; clar, que tammé podria dir-se «boculisme», perquê hi ha cada u per ahí que pareix que parle amb el cul...
[edita] @
L'arrova s'escriu amb Alt Gr i el 2, i és ideal pâ representar la forma de parlar en algûs pobles com Castelló dês Tatxonets, Alberick, Pego o Muro, que pronúncien la A com si fóra una O, igual qu'en occità:
[edita] â
La A francesa ix apretant majúscula i l'aĉent awert (`); servîx pâ quan mos berenem alguna consonant com, per exemple, la D a final de paraula entre dos A:
De la mateixa manera, pâ quan mos mingem la L en «âtre» i el' seus derivats:
- âtre, âtra, âtres, âtri, âtrament, nosâtres, vosâtres...
Atenció a les variants col·loquials de «nosâtres» que, com a tal, deurien escriure's en cursiva:
Igualment, a on no pronunciem la U de darrere d'una Q:
- qâlitat, qâsi...
De la mateixa manera tenim d'escriure la contracció de la preposició «a» i l'artícul:
- âs, pâs...
Per últim, tammé servîx pâ escriure la preposició «per a»:
[edita] ã
La A portuguesa se fa apretant Alt Gr + 4, i servîx pâ quan mos berenem una consonant o dos; regularment, la D entre una A i un'âtra vocal:
- pãella tammé deuria portar la portuguesa, ja que ve de padella, qu'alhora ve del llatí patella
Lo mateix qu'ací dalt, perô pâs noms d'oficis i tot això:
- afilãor, cantãor, esmolãor, llaurãor
En âtres casos és la lletra R (entre âtres) la que desapareix:
I tammé la V nel Pretèrit Imperfet:
- anãen, baixãen, pujãen, tornãen...
O en casos com este:
- cãe (cap de)
I, ja per desfici:
[edita] ə
Pâ 'senyalar les E que pronúnciem com si foren A:
- llənçol, səncer, sənt Pere...
I tammé pâ representar (o pâ burlar-se de) com parlen en la baixa capital de la Ribera 'l Xúquer o en ai-Xàtiva:
[edita] ɛ
Pâ representar com parlen en la baixa capital de la marjal pegolivina:
En este cas i l'anterior es pot gastar el símbol de l'èuro pâ estalviar-te maldecaps...
[edita] ê
La Ê francesa se fa igual que la Â, i servîx principalment pâ quan desapareix una S en 'ixes paraules:
Tammé pâs derivats de quê i âtres paraules que no pronunciem com diu el'acent original:
- quê, per quê, perquê, Valência...
[edita] ô
La Ô portuguesa pot servir pâ indicar la caiguda de la T en algunes parauletes com:
- môle, rôgle, rôllo...
Igualment, a on no pronunciem la U de darrere d'una Q:
- qônsevol (tingau present que la cursiva és per la incorrecció en pronunciar-ho quansevol en cónter de «qualsevol»)
[edita] û
Igual qu'amb la A francesa, ací mos indica la desaparició d'una G en êstos casos:
- aûlla, jûar, eixûar, enjûassat...
[edita] w
La W gal·lesa l'amollarem a on pronunciem una O com si fóra una U, com fan ês catalans:
- Jwsep, pwguera, vwllguera...
[edita] ý
La Y aĉentuâ només servîx pâ roscanißar algûs noms forasters:
[edita] Consonatisme
No, tampoc mos ham enganyat ací: és que les consonants estan sonães...
[edita] ĉ
La C de l'esperanto servîx pâ quan pronunciem dos ces com si foren una sola en paraules com:
- aĉent, aĉeptar, suĉés, suĉeït, suĉessió...
[edita] ck
La CK a l'estil dês ianquis va de cine pâ representar lo qu'antigament s'escrivia amb CH i que hui en dia dóna prou pel sac en interpretar-ho com si fóra castellà:
- Alberick, Albuixeck, Alfàndeck, Ausiàs Marck, Benllock, Domêneck, Lluís Llack, Penyal d'Ifack, sən' Rock, Puig Antick, Tirant lo Blanck...
[edita] ð
La Ð nòrdica de moment només qu'aprofita que pâ escriure el nom d'un poble (Madrið) qu'alguns pronúncien acabat en T (Madrit), âtres en Z (Madriz) i, originàriament, sense res (Madri'). Ara, si teniu collons d'empastrar-vos en casos com estos, avant:
Ah, bueno, i tammé en majúscula en el' siguients casos:
[edita] ł
La Ł polaca servîx pâ sustituïr la T del pronom del mateix nom, perô en la forma normativa, qu'en ês puestos a on encâ la gasten ho pronúncien «el» (llevat de Banyeres, qu'ho pronúncien «es»):
- «Eł vull, eł vull, eł vull i eł voldré
- perqu'eres bonica i en tu em casaré...»
[edita] mm
En casos a on mos mingem alguna lletra qu'anava davant d'una M, la dupliquem pâ fer notar la desaparició:
- tammé...
[edita] ñy
En un âtre cas de parodiatge, podem gastar la Ñ castellana pâ escriure aquelles paraules o espardenyães que vinguen d'Almansa, com:
[edita] ß
La ß alemana no se pot fer amb un teclat valencià normal i corrent, aixina qu'haureu de copiar-la, escriure ß o apretar Alt i 225 en el teclat numèric (Opció i S si ês un macaddicte); servîx pâ sûstituir les TZ dês verbs que tanta quimera donen, i que regularment solem pronunciar com a S (siga sorda o sonora):
- analißar, civilißar, roscanißar, valencianißar...
No aixina a on sí qu'es pronúncia la TZ:
[edita] þ
Influenciats per la toponímia alfarbina, la Þ seria una solució de consens pâ les B que pronunciem com a P:
[edita] q
La Q solta a final de paraula apareix en paraules que vénen d'âtres idiomes com el'àraþ, encâ qu'és especialment interessant gastar-la pâ la paraula bloq, aprofitant que no pareix haver massa consens entre si escriure bloc o blog:
- al-Azraq, bloq, Iraq, riq, xarq al-Andalus...
[edita] qu
La conjunció «que» s'apostrofa davant de vocal, igual qu'en occità o en francés, tallant rãere de la U:
- qu'a, qu'en, qu'este, qu'ho, qu'ixe, qu'una...
[edita] tt
Igual com passa amb la doble M en «tammé», perô ara perquê mos berenem un' âtra lletra, en este cas una C:
[edita] w
La W tammé podem gastar-la pâ representar la O semiconsonâ quan en castellà posarien una U:
De la mateixa manera, pâ representar la U semiconsonâ en espardenyães, mai en ês casos ja contemplats per la normativa com diwen, mewa o tewa:
- wai, wau, (a)welo, (a)wela...
[edita] y'i
La Y convé gastar-la quan fem una I semiconsonâ per anar davant d'un' âtra I (en ês casos a on en castellà escriuen una E), com per exemple:
- ...y'imatges