Fandom

Valenciclopèdia

Valenciclopèdia:Beceroles

1.062pàgines en
aquest wiki
Add New Page
Discussió12
Valenciclopedisme Atenció atenció! Est' artícul està escrit en ortografia roscana.

«Hi ha qui parla com si escriguera;
jo ho escric com si parlara...»
(Toni de l'Hostal, escrittor-parlãor)

Xe, la Valenciclopèdia gasta un conjunt de beceroles conegudes com a «ortografia roscana»: bàsicament, un grapãet d'acentos raros i un parell de lletres exòtiques que servîxen, més que res, pâ representar 'ixa manera de parlar tan «dolça» que tenim ês valencians:

& @ â ã ə ɛ ê ô û w ý ĉ ck ð ł mm ñ ñy ß þ q qu tt w y

Primer de tot Edit

&Edit

La joya de la corona: pâ əstalviar-mos la discussió històrica que si amb o en (i tinguent en cónter que per la VallDigna de la Safor diuen «an» i en Catalunya ho fan al rəvés), la Valenciclopèdia utilißa & (pronunciat «an» o «en») per cónnter d'amb (o en ves de en si l'əscrit és en català):

Alternativament, si voleu tammé podeu gastar-ho pâ nomenar duos còmics famosos:

Bocalisme Edit

No, no mos ham enganyat: se diu «bocalisme» perqu'ho fem & la boca; clar, que tammé podria dir-se «boculisme», perquê hi ha cada u per ahí que pareix que parle & el cul...

@Edit

L'arrova s'escriu & Alt Gr i el 2, i és ideal pâ representar la forma de parlar en algûs pobles com Alberick, Castelló dês Tatxonets, Muro, Pego o ai-Xàtiva, que pronúncien la A com si fóra una O, igual qu'en occità:

O tammé pâls âtres casos pareguts:

âEdit

La A francesa ix apretant majúscula i l'aĉent awert (`); servîx pâ quan mos berenem alguna consonant com, per exemple, la D a final de paraula entre dos A:

De la mateixa manera, pâ quan mos mingem la L en «âtre» i el' seus derivats:

  • âtre, âtra, âtres, âtri, âtrament, nosâtres, vosâtres...

Atenció a les variants col·loquials de «nosâtres» que, com a tal, deurien escriure's en cursiva:

Igualment, a on no pronunciem la U de darrere d'una Q:

  • qâlitat, qâsi...

De la mateixa manera tenim d'escriure la contracció de la preposició «a» i l'artícul:

  • âs, pâs...

Per últim, tammé servîx pâ escriure la preposició «per a»:

ãEdit

La A portuguesa se fa apretant Alt Gr + 4, i servîx pâ quan mos berenem una consonant o dos; regularment, la D entre una A i un'âtra vocal:

Lo mateix qu'ací dalt, perô pâs noms d'oficis i tot això:

  • afilãor, cantãor, əsmolãor, llaurãor

En âtres casos és la lletra R (entre âtres) la que desapareix:

I tammé la V nel Pretèrit Imperfet:

  • anãen, baixãen, pujãen, tornãen...

O en casos com este:

  • cãe (cap de)

I, ja per desfici:

əEdit

Primer que res, a principi de paraula en paraules impronunciables d'âtra manera:

En 'cabant, pâ 'senyalar les E que pronúnciem com si foren A:

I tammé pâ representar (o pâ burlar-se de) com parlen en la baixa capital de la Ribera 'l Xúquer o en ai-Xàtiva:

ɛEdit

Pâ representar com parlen en la baixa capital de la marjal pegolivina:

En este cas i l'anterior es pot gastar el símbol de l'èuro pâ əstalviar-se maldecaps...

êEdit

La Ê francesa se fa igual que la Â, i servîx principalment pâ quan desapareix una S en 'ixes paraules:

  • bellêa, brutêa, riquêa, vellêa... i, de passo, tammé Altêa i marêa!

Tammé pâs derivats de quê i âtres paraules que no pronunciem com diu el'acent original:

  • êpoca, quê, per quê, perquê, sêrie, Valência...

ôEdit

La Ô portuguesa pot servir pâ indicar la caiguda de la T en algunes parauletes com:

  • môle, rôgle, rôllo...

Igualment, a on no pronunciem la U de darrere d'una Q:

  • qônsevol (tingau present que la cursiva és per la incorrecció en pronunciar-ho quansevol en cónnter de «qualsevol»)

ûEdit

Igual qu'amb la A francesa, ací mos indica la desaparició d'una G en estos casos:

  • aûlla, jûar, eixûar, enjûassat...

Això pot ser una jûâ fosca en casos com este qu'acabeu de llegir...

wEdit

La W gal·lesa l'amollarem a on pronunciem una O com si fóra una U, com fan ês catalans:

  • Jwsep, pwguera, vwllguera...

ýEdit

La Y aĉentuâ només servîx que pâ roscanißar algûs noms forasters:

ConsonatismeEdit

No, tampoc mos ham enganyat ací: és que les consonants estan sonães...

ĉEdit

La C de l'esperanto servîx pâ quan pronunciem dos C com si foren una sola en paraules com:

  • aĉent, aĉeptar, suĉés, suĉeït, suĉessió...

ckEdit

La CK a l'estil dês ianquis va de cine pâ representar lo qu'antigament s'escrivia amb CH i que hui en dia dóna prou pel sac en interpretar-ho com si fóra castellà:

ðEdit

La Ð nòrdica de moment només qu'aprofita que pâ escriure el nom d'un poble (Madrið) qu'alguns pronúncien acabat en T (Madrit), âtres en Z (Madriz) i, originàriament, sense res (Madri'). Ara, si teniu collons d'empastrar-vos en casos com estos, avant:

Ah, bueno, i tammé en majúscula en el' siguients casos:

kEdit

La K de kilo és ideal pâ totes 'ixes əspardenyães que duen una G, una H o una J aspirâ, qu'hasða fa quatre dies eren impossibles de pronunciar per un valencià:

łEdit

La Ł polaca servîx pâ sustituïr la T del pronom del mateix nom, perô en la forma normativa, qu'en ês puestos a on encâ la gasten ho pronúncien «el» (llevat de puestos com Banyeres, Beniatjar o Llutxen', qu'ho pronúncien «es»):

  • «Eł vull, eł vull, eł vull i eł voldré
perqu'eres bonica i en tu em casaré...»

mmEdit

En casos a on mos mingem alguna lletra qu'anava davant d'una M, la dupliquem pâ fer notar la desaparició:

  • tammé...

nnEdit

Igual com l'anterior, pâ quan per cónnter de dir «compte» diguem això:

  • cónnter (va en cursiva si final afegiu una R)...

ñEdit

Per contra de lo que podria pensar-se, la Ñ pot servir-mos pâ sûstituir dos L en ês casos estos:

  • ñəganyós, ñenya...

ñyEdit

En un âtre cas de parodiatge, podem gastar la Ñ clàssica pâ escriure aquelles paraules o espardenyães que vinguen d'Almansa, com:

ßEdit

La ß alemana no se pot fer & un teclat valencià normal i corrent, aixina qu'haureu de copiar-la, escriure ß o apretar Alt i 225 en el teclat numèric (Opció i S si eres un macaddicte); servîx pâ sûstituir les TZ dês verbs que tanta quimera donen, i que regularment solem pronunciar com a S (siga sorda o sonora):

  • analißar, civilißar, roscanißar, valencianißar...

No aixina a on sí qu'es pronúncia la TZ:

þEdit

Influenciats per la toponímia alfarbina, la Þ seria una solució de consens pâ les B que pronunciem com a P:

qEdit

La CQ solta a final de paraula apareix en paraules que vénen d'âtres idiomes com el'àraþ, encâ qu'és especialment interessant gastar-la pâ la paraula bloq, aprofitant que no pareix haver massa consens entre si escriure bloc o blog:

quEdit

La conjunció «que» s'apostrofa davant de vocal, igual qu'en occità o en francés, tallant rãere de la U:

  • qu'a, qu'en, qu'este, qu'ho, qu'ixe, qu'u, qu'una...

ttEdit

Igual com passa amb la doble M en «tammé», perô ara perquê mos berenem un' âtra lletra, en este cas una C:

  • dottor, rettor (encâ que la'AVL aĉepta «retor» i «dotor»), pero no trattor

wEdit

La W tammé podem gastar-la pâ representar la O semiconsonâ quan en castellà posarien una U:

De la mateixa manera, pâ representar la U semiconsonâ en [[Valenciclopèdia:Barbarismes|əspardenyães], mai en ês casos ja contemplats per la normativa com diwen, mewa o tewa:

  • wai, wau, (a)welo, (a)wela...

y'iEdit

La Y convé gastar-la quan fem una I semiconsonâ per anar davant d'un' âtra I (en ês casos a on en castellà escriuen una E), com per exemple:

  • ...y'imatges

Ad blocker interference detected!


Wikia is a free-to-use site that makes money from advertising. We have a modified experience for viewers using ad blockers

Wikia is not accessible if you’ve made further modifications. Remove the custom ad blocker rule(s) and the page will load as expected.

Més wikis de Wikia.

Wiki aleatori