De Valenciclopèdia

«Senyera és un poble antic
& parets arrebosães:
pensava qu'era Madrið
i és un niu de cagullães.»
-popular i trâsferible

Senyera no és Senyera és un cuplet de l'any de la picor que canten per Castelló, Mənuel, Senyera, la Torre i atrês poblets de la Frontera d'ai-Xàtiva: se supon que parla de la riuâ de l'any 23 qu'es va endur el pont de Mənuel.

Esta és la versió de la Torre que canta Botifarra:

El dia 30 d'octubre

de 1923

se'n va eixir el riu d'Albaida

i ací no sabien res.

Aplega a Mənuel,

allí, tots assustats;

s'endú el molí Ximot

i els Mulos dels Soldats.

Aplega a Senyera:

tampoc sabien res;

les dones, assustães,

se'n pujaven pês graners.

A la porta 'l'església les xiques ploraven;

& un gran fervor, al sant s'aclamaven:

«Bendita sant' Anna, patrona d'ací,

si no mos əmpares, anem a morir!

«Per favor, vingueu ací;

per favor, vingueu ací,

que tinguem molta fãena:

se n'ha eixit el riu d'Albaida,

s'ha əmportat mitja Senyera.»

Senyera no és Senyera;

Senyera no és Madrið:

qui ha vist, en Senyera,

passa' 'l ferrocarril?

La màquina és un burro;

el conductor, un xaval;

i, el que forada ês bîllets,

és un pobre melitar!

A partir d'ací, si es vol es pot repetir la'última estrofa tots junts, com en un musical de Broadway...