FANDOM


Per Ondara corre la vara i pel Verger, la bassenilla pel carrer. (Proverbi àrap del sigle XII)

Ondara és una vila molt vella. Els musulmans o moros la coneixien an el nom d'Òndia, que en català utilisen com a interjecsió quan algo els agrà molt, evocant així aquesta vila de la Marina Alta.

El rei Jaume I va entrar a conquerir-la a mitjan sigle XIII i els ondareros, que sempre han sigut molt esplèndids i monàrquics, li van oferir una correguda de bous embolats a la plaça de Bous - Joya Levantina. Andespués l'ACO li va donar un xec per valor de 3.000 dinars per a que es comprara lo que vullguera al centro comercial La Marina, que ya per entonses tenia gran anomenà a la contornà. I va ser antonses que es van inaugurar les festes de sant Jaume en honor al rei eixe. Si li hagueren dit Pepico, a Ondara es farien bous per sant Jusèp.

Al sigle XVI mos van expulsar els moriscos del poble (que també eren moros), pero es sap que tornarien a finals del sigle XX i que obririen pizzeries i carnisseries en un intent de recuperar la Òndia que es seua, pero això vindrà andespués. Total que l'expulsió morisca va deixar tremolant als ondareros, que van tindre que adoptar a mallorquins i demés personal cristià de la Marina per a vore si la cosa millorava o que.

Al cas és que Ondara va viure una gran recuperació econòmica al sigle XIX amb el negosi del raïm i de la pansa. El poble es va convertir en un Falcon Crest a la valensiana que tornava rojos d'enveja als atres. Va ser antonses que es va inaugurar la font de la carxofa (en homenatge al fruit de la vinya) i el llavador monisipal (on els ondareros anaven a llavar-se la robeta per anar ben perfumats per ahí). Inclús, es va parlar d'obrir a Ondara els estudis de Canal 9. Tant de lujo no era bo i a finals del sigle XIX el negoci se'n va anar a fer la mà i tot el glamour que hi havia a Ondara es va perdre per una epidèmia de filoxera. Desde luego...

I antrem a la època contemporània de la història ondarera, que tant n'hi ha per a contar. De la república, la guerra i la dictadura no es sap res perque no són moments bonicos i és millor amagar això. As veu que a l'Ajuntament ho tenen tot dins la bandera quatribarrà que va dur Jaume I i que volen botar-li foc un dia d'estos.

El meneo comença amb la recuperació de la democràsia l'any 1979. Al principi a l'Ajuntament estaven els rojos del PSOE-CV i del BLOC, però pobrets no van fer res de profit i Ondara pareixia el poble d'Asterix. Menos mal que al sigle XXI es van donar conter que l'autèntica veritat la du a terme el PP, un partit interessat pel poble d'Ondara, que ha acostat el Festacarrer (l'ha acostat a La Xara), ha salvat Segària amb 2.000 vivendes, ha empolat els carrers del centre històric amb pedretes de lo més boniques i ha fet peatonal el carrer la Iglésia.