Llista de reis de Valência

De Valenciclopèdia

«Vixca el rei i muiga el mal govern!»
(crit popular i revolucionari)

«Es para mi motivo de una onda satisfacción…»
(Juan Carlos de Bourbon)

«El rei ha mort! Vixca el rei!!!»
(un fan d'Elvis)

Açò és una llista de tots ês reixos de Valência, moros i cristians, qu'han manat ací en Valência des de l'origen dês temps hasta 'l dia de hui...

[edita] La llista en qûstió

[edita] Ês reis magos

Melcior, Gaspar, Baltasar i 'Taor Maleck, coneguts tammé com ês Reixos (a seques), que -com to' lo món ja sap- eren valencians:

Des de l'any de la picor hasta l'any 0, poc més o manco...

[edita] El rei de reixos

Del 0 al 33, Cristo 1er (Cristo Rei pâs fiels, Xuso pâls amics)

[edita] Ês reis godos

[edita] Regne Arrià de Tolosa de Llenguadoc

Ataülf (410-415)
Sigeric (una semmaneta del 415 )
Walia (415-418)
Teodoric I (418-451)
Turismon (451-453)
Teodoric II (453-466)
Euric (466-484)
Alaric II (484-507)

[edita] Regne Arrià de Toledo

Gesaleic (507-511)
Amalaric (511-531)
Teudis (531-548)
Teudisel (548-549)
Àquila I (549-551)
Atanagild (551-567)
Liuva I (567-572)
Leovigild (572-586)

[edita] Regne Catòlic de Toledo

Recared (586-601)
Liuva II (601-603)
Viteric (603-610)
Gundemar (610-612)
Sisebut (612-621)
Recared II (Tres mesets del 621)
Suintila (621-631)
Iudila (631-632, però no està molt clar)
Sindila (631: encâ menos clar)
Sisenand (631-636)
Khíntila (636-639)
Tulga (639-642)
Khindasvint (642-653)
Recesvint (653-672)
Vamba (672-680)
Ervigi (680-687)
Ègica (687-700)
Vítiza (700-710)
Roderic (710-711)
Àquila II (710-714)
Ardabast (714-720 en l’exili septimànic des del 718)

[edita] Ês reis moros

Això ho paguen ells:

[edita] Califes de Damasc

Umar II (718-720)
Iazid II (720-724)
Hixem I (724-743)
Walid II (743-744)
Iazid III (sis mesets de 744)
Ibrahim (octubre i novembre de 744)
Marwan II (744-750)
El despiporre (assassinat de tots els Omeies, llevat de Abd al-Rahman que fuig a Al-Andalus) (750-756)

[edita] Emirat independent de Còrdova

Aþd al-Rahman I (756-788)
Hixem I (788-796)
Al-Hakam I (796-822)
Aþd al-Rahman II (822-859)
Muhammad I (852-886)
Almundir (886-888)
Aþd Alláh (888-912)
Aþd al-Rahman III, "jo vull ser el Califa en lloc del Califa" (912-929)

[edita] Califat de Còrdova

Aþd al-Rahman III (929-961)
Al-Hakam II (961-976)
Hixem II (976-1000) i (1010-1013)
Muhammad II (1009)
Sulaiman al-Mustain (1009)
Guerra Civil Andalusí (1009-1011)

[edita] La taifa de Valência

Entre 1011 i 1020, Mubàrack i Mussafar
Entre 1020 i 1021, Lebil de Tortosa
Entre 1021 i 1061, Al Mansur Abþd al-Aziz ben Abi Amir
Entre 1061 i 1064, Aþd al-Meleck ben al-Mansur Modafar
De 1064 a 1075, Abú Bekr ben Aþd al-Aziz, governãor toledà ,
De 1075 a 1085, el mateix, perô en rei
En 1085, Othman ben Abu Bekr
De 1085 a 1092, Iaia el Iaio (de Toledo des de 1079)
De 1092 a 1094, Jafar ben Xiraf (primer president republicà de Valência)
De 1092 a 1102, Rodrigo Díaz de Vivar el Cið (l'amo de Monfort, Valência i Vilafranca)
Entre 1102 i 1144 ês governaõrs almoràvits
De 1144 a 1145, Merwan ben Jataþ el Caddy
De 1145 a 1146, Aben Abd al-Aziz
En 1146, Abdallah ben Saad beni Yad de Múrcia
Encara en 1146, Aþdal·là ben Djarak al-Zegri
De 1146 a 1147, Aþdal·là ben Saad beni Yad de Múrcia
De 1147 a 1172, Abú Aþdal·là Muhammad Aben Mardanix
De 1172 a 1225, governãors almohades
De 1225 a 1230 Sidi Abú Saïd Muhammad al-Mansur (entr' el 30 i el 38 només va controlar el nord com a vassall de Joume I)
De 1230 a 1238, Zayyan ibn Mardanix (perô només en part de la taifa)

[edita] El casal de Barcelona

Des de la Reconquista hasta la mort de l'Humà, tots ês reixos valencians eren catalans:

De 1238 a 1276, Joume 'l Conquistãor (inventor del federalisme feudal)
De 1276 a 1285, Pere 'l Gran
De 1285 a 1291, Alfons' el Franck (o el Lliberal)
De 1291 a 1327, Joume 2on el Just (el que va dir lo de «Vall digna...»)
De 1327 a 1336, Alfons' el Benigne
De 1336 a 1387, Pere 'l Cerimoniós (el del punyalet)
De 1387 a 1396, Joan el Caçãor
De 1396 a 1410, Martí l'Humà (el que no va tindre fills)

[edita] El'inter-regne

Des de la mort del fava aquell hasta 'l Compromís en el que mos va clavar per no saber «clavar-la»...

Entre 1410 i 1412, sant Vicent Ferrer (el dês milacres)

[edita] La dinastia dês Trastàmara

Al remat, el Compromís pel Regne de Valência va passar a mans castellanes:

De 1412 a 1416, Ferran 1º' d'Antequera
De 1416 a 1458, Alfonso el Magnànimo (el del
De 1458 a 1479, Joan el Gran
De 1479 a 1516, Ferrando el Catxotxes (dês Reixos Catòlics)

[edita] La dinastia dels Habsburg

Amb la descendència dês Reixos Catòlics començava la saga dels Àustria, dits aixina perquê manãen hasta en Austràlia!

De 1516 a 1556, Carlos l'Emperãor (i 5º d'Alemànya)
De 1556 a 1598, Felipe 'l Pudent (el de l'Escorial)
De 1598 a 1621, Felipe 'l Piadós
De 1621 a 1665, Felipe 'l Gran
De 1665 a 1700, Carlos el'Embruixat, al que li faltãen dos Regonets

[edita] La dinastia dês Borbons

D'ací en avant ja és quan mos van fotre perô bé, amb una família de gavatxos españyolißants:

De 1700 a 1724, Felipe 5º el fill de p… esteee… vullc dir… l'Animós
- Entre 1704 i 1707 tammé ho va ser Carlos el'Arxiduc Carles
Durant 1724, Loís 1º
De 1724 a 1746, Felipe 5º âtre nano (per si no n'havíem tingut prou)
De 1746 a 1769, Ferrando 6º
De 1769 a 1788, Carlos 3º, «el millor alcalde de Madrið» (el del conyac)
De 1788 a 1808, Carlos 4º
En 1808 Ferrando 7º el Deseat
De 1808 a 1813, Pepe Botella (que no era borbó, perô sí gavatxo), germà de Napoleó
De 1813 a 1833, el Ferrando âtra vegâ
De 1833 a 1868, Isabel 2ª (reina âs tretz' anys)
- De 1833 a 1840 va manar sa mare MariaCristina
- De 1868 a 1870 no en va haver ninguno.
De 1870 a 1873, Amadêo de Savoia (que tampoc era borbó, perô cau entremig)

Entre 1873 i 1874 va estar la primera república valenciana, que va durar contr' a penes un any

De 1874 a 1885, Alfonso el Pacificãor
De 1885 a 1931, Alfonso Llapissera (el pornoaddicte)
- De 1885 a 1902 li va governar sa mare, que tammé li dîen MariaCristina

[edita] La 2a República

De 1931 a 1939 va estar la segona república valenciana, amb capital en Valência

[edita] La dinastia franquista

De 1939 a 1975, Franco 1º (que tampoc era Borbó, perô sí «cabdillo»)
Des de 1975, Juan Carlos el Campetxano i el' seus virreis:
- De 1978 a 1979, Albiñyana el Breve
- De 1979 a 1982, Enrique Monsonís, el de l'almassent de taronges
- De 1982 a 1995, Joan Lerma
- De 1995 a 2002, Eduardo el Rei del Mambo
- De 2002 a 2003, Jose Luiso Livas
- De 2003 a 2011, Paquito Camps
- De 20011 en avant..?
Des de ?, Leti' la Trepa

[edita] Âtres reixos mai coronats

A esta llista de reixos oficials caldria afegir el' siguients:

Eliseu 3 i 4, virrei de Catalunya en Valência
Elvis 1er, el Rei
Burguer' King, rei dês valencians pel cànvit
Pelé (que no ha de ser confòs amb Melé) o Rei
Ês reixos carlistes

[edita] Vincles de fora

La mateixa llista, més curta, perô en la Viquipèdia

From Valenciclopèdia, a Wikia wiki.

Create a new article Upload a new image
Upload image Ajuda Pàgina a l'atzar	Pàgines especials Canvis recents Què hi enllaça Recent changes Random page