Llista de reis de Valência
De Valenciclopèdia
«Vixca el rei i muiga el mal govern!»
-crit popular i revolucionari
«Es para mi motivo de una onda satisfacción…»
-Juan Carlos de Bourbon
«El rei ha mort! Vixca el rei!!!»
-un fan d'Elvis
Açò és una llista de tots ês reixos de Valência, moros i cristians, qu'han manat ací en Valência des de l'origen dês temps hasta 'l dia de hui...
Contingut
|
[edita] La llista en qûstió
[edita] Ês reis magos
Melcior, Gaspar, Baltasar i 'Taor Maleck, coneguts tammé com ês Reixos (a seques), que -com to' lo món ja sap- eren valencians:
- Des de l'any de la picor hasta l'any 0, poc més o manco...
[edita] El rei de reixos
- Del 0 al 33, Cristo 1er (Cristo Rei pâs fiels, Xuso pâls amics)
[edita] Ês reis godos
[edita] Regne Arrià de Tolosa de Llenguadoc
- Ataülf (410-415)
- Sigeric (una semmaneta del 415 )
- Walia (415-418)
- Teodoric I (418-451)
- Turismon (451-453)
- Teodoric II (453-466)
- Euric (466-484)
- Alaric II (484-507)
[edita] Regne Arrià de Toledo
- Gesaleic (507-511)
- Amalaric (511-531)
- Teudis (531-548)
- Teudisel (548-549)
- Àquila I (549-551)
- Atanagild (551-567)
- Liuva I (567-572)
- Leovigild (572-586)
[edita] Regne Catòlic de Toledo
- Recared (586-601)
- Liuva II (601-603)
- Viteric (603-610)
- Gundemar (610-612)
- Sisebut (612-621)
- Recared II (Tres mesets del 621)
- Suintila (621-631)
- Iudila (631-632, però no està molt clar)
- Sindila (631: encâ menos clar)
- Sisenand (631-636)
- Khíntila (636-639)
- Tulga (639-642)
- Khindasvint (642-653)
- Recesvint (653-672)
- Vamba (672-680)
- Ervigi (680-687)
- Ègica (687-700)
- Vítiza (700-710)
- Roderic (710-711)
- Àquila II (710-714)
- Ardabast (714-720 en l’exili septimànic des del 718)
[edita] Ês reis moros
Això ho paguen ells:
[edita] Califes de Damasc
- Umar II (718-720)
- Iazid II (720-724)
- Hixem I (724-743)
- Walid II (743-744)
- Iazid III (sis mesets de 744)
- Ibrahim (octubre i novembre de 744)
- Marwan II (744-750)
- El despiporre (assassinat de tots els Omeies, llevat de Abd al-Rahman que fuig a Al-Andalus) (750-756)
[edita] Emirat independent de Còrdova
- Aþd al-Rahman I (756-788)
- Hixem I (788-796)
- Al-Hakam I (796-822)
- Aþd al-Rahman II (822-859)
- Muhammad I (852-886)
- Almundir (886-888)
- Aþd Alláh (888-912)
- Aþd al-Rahman III, "jo vull ser el Califa en lloc del Califa" (912-929)
[edita] Califat de Còrdova
- Aþd al-Rahman III (929-961)
- Al-Hakam II (961-976)
- Hixem II (976-1000) i (1010-1013)
- Muhammad II (1009)
- Sulaiman al-Mustain (1009)
- Guerra Civil Andalusí (1009-1011)
[edita] La taifa de Valência
- Entre 1011 i 1020, Mubàrack i Mussafar
- Entre 1020 i 1021, Lebil de Tortosa
- Entre 1021 i 1061, Al Mansur Abþd al-Aziz ben Abi Amir
- Entre 1061 i 1064, Aþd al-Meleck ben al-Mansur Modafar
- De 1064 a 1075, Abú Bekr ben Aþd al-Aziz, governãor toledà ,
- De 1075 a 1085, el mateix, perô en rei
- En 1085, Othman ben Abu Bekr
- De 1085 a 1092, Iaia el Iaio (de Toledo des de 1079)
- De 1092 a 1094, Jafar ben Xiraf (primer president republicà de Valência)
- De 1092 a 1102, Rodrigo Díaz de Vivar el Cið (l'amo de Monfort, Valência i Vilafranca)
- Entre 1102 i 1144 ês governaõrs almoràvits
- De 1144 a 1145, Merwan ben Jataþ el Caddy
- De 1145 a 1146, Aben Abd al-Aziz
- En 1146, Abdallah ben Saad beni Yad de Múrcia
- Encara en 1146, Aþdal·là ben Djarak al-Zegri
- De 1146 a 1147, Aþdal·là ben Saad beni Yad de Múrcia
- De 1147 a 1172, Abú Aþdal·là Muhammad Aben Mardanix
- De 1172 a 1225, governãors almohades
- De 1225 a 1230 Sidi Abú Saïd Muhammad al-Mansur (entr' el 30 i el 38 només va controlar el nord com a vassall de Joume I)
- De 1230 a 1238, Zayyan ibn Mardanix (perô només en part de la taifa)
[edita] El casal de Barcelona
Des de la Reconquista hasta la mort de l'Humà, tots ês reixos valencians eren catalans:
- De 1238 a 1276, Joume 'l Conquistãor (inventor del federalisme feudal)
- De 1276 a 1285, Pere 'l Gran
- De 1285 a 1291, Alfons' el Franck (o el Lliberal)
- De 1291 a 1327, Joume 2on el Just (el que va dir lo de «Vall digna...»)
- De 1327 a 1336, Alfons' el Benigne
- De 1336 a 1387, Pere 'l Cerimoniós (el del punyalet)
- De 1387 a 1396, Joan el Caçãor
- De 1396 a 1410, Martí l'Humà (el que no va tindre fills)
[edita] El'inter-regne
Des de la mort del fava aquell hasta 'l Compromís en el que mos va clavar per no saber «clavar-la»...
- Entre 1410 i 1412, sant Vicent Ferrer (el dês milacres)
[edita] La dinastia dês Trastàmara
Al remat, el Compromís pel Regne de Valência va passar a mans castellanes:
- De 1412 a 1416, Ferran 1º' d'Antequera
- De 1416 a 1458, Alfonso el Magnànimo (el del
- De 1458 a 1479, Joan el Gran
- De 1479 a 1516, Ferrando el Catxotxes (dês Reixos Catòlics)
[edita] La dinastia dels Habsburg
Amb la descendència dês Reixos Catòlics començava la saga dels Àustria, dits aixina perquê manãen hasta en Austràlia!
- De 1516 a 1556, Carlos l'Emperãor (i 5º d'Alemànya)
- De 1556 a 1598, Felipe 'l Pudent (el de l'Escorial)
- De 1598 a 1621, Felipe 'l Piadós
- De 1621 a 1665, Felipe 'l Gran
- De 1665 a 1700, Carlos el'Embruixat, al que li faltãen dos Regonets
[edita] La dinastia dês Borbons
D'ací en avant ja és quan mos van fotre perô bé, amb una família de gavatxos españyolißants:
- De 1700 a 1724, Felipe 5º el fill de p… esteee… vullc dir… l'Animós
- Entre 1704 i 1707 tammé ho va ser Carlos el'Arxiduc Carles
- Durant 1724, Loís 1º
- De 1724 a 1746, Felipe 5º âtre nano (per si no n'havíem tingut prou)
- De 1746 a 1769, Ferrando 6º
- De 1769 a 1788, Carlos 3º, «el millor alcalde de Madrið» (el del conyac)
- De 1788 a 1808, Carlos 4º
- En 1808 Ferrando 7º el Deseat
- De 1808 a 1813, Pepe Botella (que no era borbó, perô sí gavatxo), germà de Napoleó
- De 1813 a 1833, el Ferrando âtra vegâ
- De 1833 a 1868, Isabel 2ª (reina âs tretz' anys)
- De 1870 a 1873, Amadêo de Savoia (que tampoc era borbó, perô cau entremig)
Entre 1873 i 1874 va estar la primera república valenciana, que va durar contr' a penes un any
- De 1874 a 1885, Alfonso el Pacificãor
- De 1885 a 1931, Alfonso Llapissera (el pornoaddicte)
- De 1885 a 1902 li va governar sa mare, que tammé li dîen MariaCristina
[edita] La 2a República
- De 1931 a 1939 va estar la segona república valenciana, amb capital en Valência
[edita] La dinastia franquista
- De 1939 a 1975, Franco 1º (que tampoc era Borbó, perô sí «cabdillo»)
- Des de 1975, Juan Carlos el Campetxano i el' seus virreis:
- De 1978 a 1979, Albiñyana el Breve
- De 1979 a 1982, Enrique Monsonís, el de l'almassent de taronges
- De 1982 a 1995, Joan Lerma
- De 1995 a 2002, Eduardo el Rei del Mambo
- De 2002 a 2003, Jose Luiso Livas
- De 2003 a 2011, Paquito Camps
- De 20011 en avant..?
- Des de ?, Leti' la Trepa
[edita] Âtres reixos mai coronats
A esta llista de reixos oficials caldria afegir el' siguients:
- Eliseu 3 i 4, virrei de Catalunya en Valência
- Elvis 1er, el Rei
- Burguer' King, rei dês valencians pel cànvit
- Pelé (que no ha de ser confòs amb Melé) o Rei
- Ês reixos carlistes
[edita] Vincles de fora
- La mateixa llista, més curta, perô en la Viquipèdia
