- 3 Talk
-
Llista de reis de Valência
«Vixca el rei i muiga el mal govern!»
(crit popular i revolucionari)
«Es para mi motivo de una onda satisfacción…»
(Juan Carlos de Bourbon)
«El rei ha mort! Vixca el rei!!!»
(un fan d'Elvis)
Açò és una llista de tots ês reixos de Valência, moros i cristians, qu'han manat ací en Valência des de l'origen dês temps hasta 'l dia de hui...
Contingut
|
La llista en qûstió 
Edit
Ês reis magos Edit
Melcior, Gaspar, Baltasar i 'Taor Maleck, coneguts tammé com ês Reixos (a seques), que -com to' lo món ja sap- eren valencians:
- Des de l'any de la picor hasta l'any 0, poc més o manco...
El rei de reixos Edit
- Del 0 al 33, Cristo 1er (Cristo Rei pâs fiels, Xuso pâls amics)
Ês reis godos Edit
Regne Arrià de Tolosa de Llenguadoc Edit
- Ataülf (410-415)
- Sigeric (una semmaneta del 415 )
- Walia (415-418)
- Teodoric I (418-451)
- Turismon (451-453)
- Teodoric II (453-466)
- Euric (466-484)
- Alaric II (484-507)
Regne Arrià de Toledo Edit
- Gesaleic (507-511)
- Amalaric (511-531)
- Teudis (531-548)
- Teudisel (548-549)
- Àquila I (549-551)
- Atanagild (551-567)
- Liuva I (567-572)
- Leovigild (572-586)
Regne Catòlic de Toledo Edit
- Recared (586-601)
- Liuva II (601-603)
- Viteric (603-610)
- Gundemar (610-612)
- Sisebut (612-621)
- Recared II (Tres mesets del 621)
- Suintila (621-631)
- Iudila (631-632, però no està molt clar)
- Sindila (631: encâ menos clar)
- Sisenand (631-636)
- Khíntila (636-639)
- Tulga (639-642)
- Khindasvint (642-653)
- Recesvint (653-672)
- Vamba (672-680)
- Ervigi (680-687)
- Ègica (687-700)
- Vítiza (700-710)
- Roderic (710-711)
- Àquila II (710-714)
- Ardabast (714-720 en l’exili septimànic des del 718)
Ês reis moros Edit
Això ho paguen ells:
Califes de Damasc Edit
- Umar II (718-720)
- Iazid II (720-724)
- Hixem I (724-743)
- Walid II (743-744)
- Iazid III (sis mesets de 744)
- Ibrahim (octubre i novembre de 744)
- Marwan II (744-750)
- El despiporre (assassinat de tots els Omeies, llevat de Abd al-Rahman que fuig a Al-Andalus) (750-756)
Emirat independent de Còrdova Edit
- Aþd al-Rahman I (756-788)
- Hixem I (788-796)
- Al-Hakam I (796-822)
- Aþd al-Rahman II (822-859)
- Muhammad I (852-886)
- Almundir (886-888)
- Aþd Alláh (888-912)
- Aþd al-Rahman III, "jo vull ser el Califa en lloc del Califa" (912-929)
Califat de Còrdova Edit
- Aþd al-Rahman III (929-961)
- Al-Hakam II (961-976)
- Hixem II (976-1000) i (1010-1013)
- Muhammad II (1009)
- Sulaiman al-Mustain (1009)
- Guerra Civil Andalusí (1009-1011)
La taifa de Valência Edit
- Entre 1011 i 1020, Mubàrack i Mussafar
- Entre 1020 i 1021, Lebil de Tortosa
- Entre 1021 i 1061, Al Mansur Abþd al-Aziz ben Abi Amir
- Entre 1061 i 1064, Aþd al-Meleck ben al-Mansur Modafar
- De 1064 a 1075, Abú Bekr ben Aþd al-Aziz, governãor toledà ,
- De 1075 a 1085, el mateix, perô en rei
- En 1085, Othman ben Abu Bekr
- De 1085 a 1092, Iaia el Iaio (de Toledo des de 1079)
- De 1092 a 1094, Jafar ben Xiraf (primer president republicà de Valência)
- De 1092 a 1102, Rodrigo Díaz de Vivar el Cið (l'amo de Monfort, Valência i Vilafranca)
- Entre 1102 i 1144 ês governaõrs almoràvits
- De 1144 a 1145, Merwan ben Jataþ el Caddy
- De 1145 a 1146, Aben Abd al-Aziz
- En 1146, Abdallah ben Saad beni Yad de Múrcia
- Encara en 1146, Aþdal·là ben Djarak al-Zegri
- De 1146 a 1147, Aþdal·là ben Saad beni Yad de Múrcia
- De 1147 a 1172, Abú Aþdal·là Muhammad Aben Mardanix
- De 1172 a 1225, governãors almohades
- De 1225 a 1230 Sidi Abú Saïd Muhammad al-Mansur (entr' el 30 i el 38 només va controlar el nord com a vassall de Joume I)
- De 1230 a 1238, Zayyan ibn Mardanix (perô només en part de la taifa)
El casal de Barcelona Edit
Des de la Reconquista hasta la mort de l'Humà, tots ês reixos valencians eren catalans:
- De 1238 a 1276, Joume 'l Conquistãor (inventor del federalisme feudal)
- De 1276 a 1285, Pere 'l Gran
- De 1285 a 1291, Alfons' el Franck (o el Lliberal)
- De 1291 a 1327, Joume 2on el Just (el que va dir lo de «Vall digna...»)
- De 1327 a 1336, Alfons' el Benigne
- De 1336 a 1387, Pere 'l Cerimoniós (el del punyalet)
- De 1387 a 1396, Joan el Caçãor
- De 1396 a 1410, Martí l'Humà (el que no va tindre fills)
El'inter-regne Edit
Des de la mort del fava aquell hasta 'l Compromís en el que mos va clavar per no saber «clavar-la»...
- Entre 1410 i 1412, sant Vicent Ferrer (el dês milacres)
La dinastia dês Trastàmara Edit
Al remat, el Compromís pel Regne de Valência va passar a mans castellanes:
- De 1412 a 1416, Ferran 1º' d'Antequera
- De 1416 a 1458, Alfonso el Magnànimo (el del
- De 1458 a 1479, Joan el Gran
- De 1479 a 1516, Ferrando el Catxotxes (dês Reixos Catòlics)
La dinastia dels Habsburg Edit
Amb la descendència dês Reixos Catòlics començava la saga dels Àustria, dits aixina perquê manãen hasta en Austràlia!
- De 1516 a 1556, Carlos l'Emperãor (i 5º d'Alemànya)
- De 1556 a 1598, Felipe 'l Pudent (el de l'Escorial)
- De 1598 a 1621, Felipe 'l Piadós
- De 1621 a 1665, Felipe 'l Gran
- De 1665 a 1700, Carlos el'Embruixat, al que li faltãen dos Regonets
La dinastia dês Borbons Edit
D'ací en avant ja és quan mos van fotre perô bé, amb una família de gavatxos españyolißants:
- De 1700 a 1724, Felipe 5º el fill de p… esteee… vullc dir… l'Animós
- Entre 1704 i 1707 tammé ho va ser Carlos el'Arxiduc Carles
- Durant 1724, Loís 1º
- De 1724 a 1746, Felipe 5º âtre nano (per si no n'havíem tingut prou)
- De 1746 a 1769, Ferrando 6º
- De 1769 a 1788, Carlos 3º, «el millor alcalde de Madrið» (el del conyac)
- De 1788 a 1808, Carlos 4º
- En 1808 Ferrando 7º el Deseat
- De 1808 a 1813, Pepe Botella (que no era borbó, perô sí gavatxo), germà de Napoleó
- De 1813 a 1833, el Ferrando âtra vegâ
- De 1833 a 1868, Isabel 2ª (reina âs tretz' anys)
- De 1870 a 1873, Amadêo de Savoia (que tampoc era borbó, perô cau entremig)
Entre 1873 i 1874 va estar la primera república valenciana, que va durar contr' a penes un any
- De 1874 a 1885, Alfonso el Pacificãor
- De 1885 a 1931, Alfonso Llapissera (el pornoaddicte)
- De 1885 a 1902 li va governar sa mare, que tammé li dîen MariaCristina
La 2a República Edit
- De 1931 a 1939 va estar la segona república valenciana, amb capital en Valência
La dinastia franquista Edit
- De 1939 a 1975, Franco 1º (que tampoc era Borbó, perô sí «cabdillo»)
- Des de 1975, Juan Carlos el Campetxano i el' seus virreis:
- De 1978 a 1979, Albiñyana el Breve
- De 1979 a 1982, Enrique Monsonís, el de l'almassent de taronges
- De 1982 a 1995, Joan Lerma
- De 1995 a 2002, Eduardo el Rei del Mambo
- De 2002 a 2003, Jose Luiso Livas
- De 2003 a 2011, Paquito Camps
- De 20011 en avant..?
- Des de ?, Leti' la Trepa
Âtres reixos mai coronats Edit
A esta llista de reixos oficials caldria afegir el' siguients:
- Eliseu 3 i 4, virrei de Catalunya en Valência
- Elvis 1er, el Rei
- Burguer' King, rei dês valencians pel cànvit
- Pelé (que no ha de ser confòs amb Melé) o Rei
- Ês reixos carlistes
Vincles de fora Edit
- La mateixa llista, més curta, perô en la Viquipèdia
