Idioma Asturià
De Valenciclopèdia
| asturiano auténticu
| |
| Àrea d'influència | |
|---|---|
| Descens del Sella | |
| Dades estadístiques | |
| Noms alternatius | Llionés, Mirandés, Llionés-mirandés, astur-llionés, astur-mirandés... |
| Regulat per | Academia de la lingua Asturiana. |
| Família | Euro-asiàtica
|
| Parlants
- Total (2007)
|
125 milîons (amdós hemisferis).
|
| Codi | ast |
| Tipus d'escriptura | Pos una mescla entre el galego i l'españyol. |
| valenciclopèdia para astur-lleonessos-mirandessos | |
L'idioma asturià és un idioma parlat en alguns pobles d'Astúries. Segons consta en arxius valenciclopèdics els prínceps del mateix nom no el saben parlar.
Contingut |
[edita] Història
L'idioma asturià era l'idioma que parlava en realitat el rei Pelai (Pelayo segons l'imaginario españyol). Est idioma fon passat de pares a fills, de iaies a netes pels segles dels segles fins que fou oblidat. Amb l'arribã de la democràcia i la Constitució Españyola, la comunitat antònima de Galiça posà el portugallec com llengua pròpia i els asturians que no anaven a ser manco pos re-inventaren l'asturiano q'a la fi i a la cap és com el castenallo però acabat en u.
[edita] Gramàtica
La mateixa q'el castenallo però tot acabat en -u.[1]. Per exemple la frasse en castellà: Tengo el cuello dislocado seria en asturià Tengu el cuellu disllocadu.
[edita] Controvèrsies
L'imperialisme pangalleguista ha pretés de sempre annexionar-se la llengua asturiana però diferents moviments socials asturians s'han oposat a este fet. L'Estatut d'Astúries parla únicament de Llengua Asturiana per lo que no dixa clar la seua procedència.
[edita] Escritors en asturià
Molts i molt desconeguts.
[edita] Referències
