Decrets de Nova Planta
De Valenciclopèdia
| Història Valenciana |
|---|
|
| Prehistòria |
| Imperium Benidorum |
| Ês Visa-gots |
| La Dama Ibèrica |
| Edat mitjana |
| Ês Araps |
| Ês Valentini |
| La llengua dels valentini |
| Corona d'Aragó |
| Edat moderna |
| Compromís de Casp |
| Dinastia Trastàmara |
| Dinastia Habsburg |
| Guerra de Successió |
| Decrets de Nova Planta |
| Història Contemporània |
| Dinastia Borbó |
| Invasió Napoleónica |
| Primera restauració borbònica |
| Casa de Savoia |
| Primera República Espanyola |
| Segle XX |
| Segona restauració borbònica |
| Segona República Espanyola |
| Imperi de Levante |
| Paquisme |
| Levantostroiska |
| Estatut |
| Comunitat Valenciana |
| Xé-neralitat Valenciana |
Ês Decrets de Nova Planta (o en idioma valencià, Decrech de Nuev Sêspet), van ser un estatut que mos donâ Felipe 5º, pâ tocar els webs als envassors que mos volíen furtar la paella y les falles. En tonses, lo que va fer és que pâ q'els polonesos malos no es copiaren l'idioma valencià, a soles se podia parlar en escutxites. Dêste fet històric es deriva que els envassors vullcgueren enterar-se, i s' inventaren lô de escutxetes en reunió es de mal'educació, però com a moâtros mos han parit millor, mos inventarem lô de "quant n'hi ha més de tres a ningú l'importa res".
Se diwen aixina perque els envassors vullcgueren adrogar a Felipe 5º, perô s'antropetzaren y se pegà fueg Xàtiva, cremant tot el sêspet.
