Banyeres
De Valenciclopèdia
 |
Atenció atenció! Est' artícul està escrit en alcoià banyerí |
«Banyeres, més putes que costeres!»
-(lema turístic)
«Banyeres, cau de raboses...»
-(refrany cardãor)
Banyeres és un poble industrial -terra no n'hi ha tan bon@- de la Vall de Biar, en plena serra de Mariol@, tota a floretes, sí; tota a floretes, no. Encauat entr' Alcoi i Bocairen', Banyeres sempre ha estat enemistat & estos dos pobles: & Alcoi per contraprograma'-los les festes de moros i cristians i & Bocairen' perquê allí sempre s'han dedicat a carda' la llana (per això ês diuen «cardãors») i, a Banyeres, a fila'-la (per això fan filães de moros i cristians).
Contingut |
[edita] Toponomàstica banyeruda
Com es trob@ a un dês bords de la Mariol@, el nom oficial de Banyeres és Banyeres de Mariol@, encâ que de cara al turisme tammé se'l coneix com «la Port@ de Mariol@»; etimoil·lògicamen', el nom del poble ve de l'àraþ beni Həres, igual -o paregut- com Beniarrés, poble & el qual compartîx l'abundància de dones de moral distreta pês seus carrers.
Ês seus habitants es diuen banyeruts (i no banyerins, qu'és el nom del subdialecte local) o putes, segons si és home o don@.
[edita] Històri@ de Banyeres
Est' artícul és un femer, i la Valenciclopèdia no és una femeroteca: ací volem entrães gracioses, autèntiques i valencianes, i no petxines agarrães de la Inciclopèdia 'ixa!
Quan Jaume I va conquerir les terres a les que Banyeres pertany va donar el feude de Banyeres i Serrella (el castell bessó al de Banyeres, ara totalment destruït) a Jofré de Loaysa. A l'any 1381 i després d'haber canviat de mans entre distints senyors feudals, el castell i la villa de Banyeres van ser adquirits per la villa de Bocairent. En aquella època va començar l'enfrentament entre banyeruts i cardaors.
A l'any 1618 Banyeres va aconseguir la seua indepèndencia, pero encara devia pagar un impost anual a Bocairent.
Quan va esclafar la Guerra de la Sucesió, en veure que Bocairent va recolçar al arxiduc Carles d'Austria i als maulets i les promeses que els feïen els botiflers de Castalla i els enrededors de llibertat respecte de Bocairent, Banyeres va recolçar a Felip de Borbó. Aquesta decissió li va costar cara, perque Banyeras (com era anomenat en aquella època) amb enrededor de 400 habitants, va tindre que suportar fins 20 atacs, 6 cremes del poble i 3 asedis del castell. En tots estos atacs els habitants de Banyeres, van tindre que refugiarse al castell, on van repelir tots els atacs armats amb els seus potets arcabussos. Tots estos atacs van ser rebuts des de Bocairent (per arrojar més llenya al foc).
En finaliçar la guerra Banyeres va ser recompensada per Felip V amb els titols de "Villa Noble, Fidel, Leial i Reial", lo que anulava qualsevol impost a pagar a Bocairent. Es més, Bocairent va ser castigat per la seua "desleialtat" a pagar els gastos del exercit apostat en la zona, a donar-los casa i menjar. Per donar-los de menjar a ells i a les seues bèsties van tindre que recorrer als agricultors de Banyeres, que veien com els que havien incendiat el seu poble ara els volien comprar el menjar.
Durant la revolució industrial Banyeres va seguir timidament els pasos de la cercana Alcoi construïnt xicotetes fàbriques tèxtils i molins paperers.
[edita] Banyeruts coneguts
- Adrià Banyerí, doble d'Ôscar Jãenâ en les escenes perilloses
- el Belda, alcalde botifler
- el Tello Cartello, il·lustrãor
- Jordi García, que és banyerut d'adopció
- Manolo Brosseta (ací millor no clavar-se...)
- Neuetes la Picolina, treballãora industrial
- Neuetes Orxata, cantãora d'albães
- Vicen' Berenguer, poeta i pare de l'anterior
[edita] Vincles de for@
- La llegenda 'sən' Jordi, la princesa, el drac i la mare qu'ês va parir el més gran espectacle de Banyeres
- Tot a floretes un bloq en banyerí
