Albalat de Pardines

De Valenciclopèdia

Albalat de Pardines, conegut popularment per Albalat de la Ribera per estar trobar-se en la Ribera 'l Xúquer (no se sap cert si la'Alta o la Baixa) és un poblet xicotet de ionquis i pillats. El' seus tres-cents cinquanta habitants són majoritàriament cultivãors de cannabis i plantes de coca. En les festes tiren retors de dalt del campanar de l'ermita de Sant Rock i después el primer que'l pilla se'l folla davant de tots.

En quant a gastronomia el plat típic és la rata de marjal fregida i mullâ en all-i-oli Choví.

La gent d'Albalat se dutxa en el riu Xúquer una volta a l'any i au, i qui pega trago se mor en el instant.

En Albalat els edificis més coneguts són la casa de cites de senyores de mala vida que n'hi ha ahí al costat de la gasofalinera, que se diu La Teulâ. Tammé teníem el Reclam, antigament conegut com a Terminal, a on pots trobar una gran varietat d'atrapats mentals del poble. Al costat de l'església està a on fan catesismo, i diuen que abusen dels chikech, pero no se sap sert, ia que quan els preguntes a les cries te diuen: "m'han dit que no diga res".

La chent de Albalat de la Palmera decendix duns poblaors que arribaren des de Eltx i es per eso que lo poble está ple de palmeres, de tal manera que hasta els llauraors planten palmeres en ves de taronchers pensantse que faran taronges, pero en realitat fan melons de tolañ.

En Albalat de la Palmera mana el PSOE despues que feren un colp de estat i tombaren al dictador Francisco Franco I de Pardines i de la Vint-i-huitena, sent achudats estos per el guerrillero Erecto Ché Que Vara, que va anar a Albalat a vore la famosa font de la plasa i els sociolistos el ficharen com a comandante en el colp de Estat.