De Valenciclopèdia

Albalat de Pardines, conegut popularment per Albalat de la Ribera per estar trobar-se en la Ribera 'l Xúquer (no se sap cert si la'Alta o la Baixa) és un poblet xicotet de ionquis i pillats. El' seus tres-cents cinquanta habitants són majoritàriament cultivãors de cannabis i plantes de coca. En les festes tiren cabres de dalt del campanar de l'ermita de Sant Rock i después el primer que la pilla se la folla davant de tots.

En quant a gastronomia el plat típic és la rata de marjal fregida i mullâ en all-i-oli Choví.

La gent d'Albalat se dutxa en el riu Xúquer una volta a l'any i au, i qui pega trago se mor en el instant.

En Albalat els edificis més coneguts són la casa de cites de senyores de mala vida que n'hi ha ahí al costat de la gasofalinera, que se diu La Teulâ. Tammé tenim el Reclam, antigament conegut com a Terminal, a on pots trobar una gran varietat d'atrapats mentals del poble.

La gent d'Albalat és una ètnia diferenciâ del resto del món, ja que descendîxen d'una rama perduda de l'Homo-Erectus, i per això sempre van erectes i correguent-se per el mig del carrer.